La Guerra Civil espanyola de 1936-1939 es va caracteritzar, entre d’altres coses, pels bombardejos que va patir la població civil, en especial per part dels revoltats contra les poblacions lleials al legítim règim republicà. Les viles i ciutats de les comarques de Castelló van començar a patir l’acció assassina dels avions italians, amb base a les Illes Balears, especialment a partir de març de 1937, des del bombardeig del creuer franquista “Baleares” (que deixà 23 morts i desenes de ferits en Castelló), i posteriorment per part de la Legió Cóndor alemanya, a partir de març de 1938. Betxí no es va quedar al marge d’aquest macabre joc; el nostre poble va patir set bombardejos al llarg de la guerra: 6 per part de l’aviació de la Legió Cóndor i 1 per part de l’aviació republicana, tots en 1938.
El fet que la població es convertira en objectiu militar dels bombardejos, va fer que les autoritats civils es preocuparen per la seua seguretat. En novembre de 1937, l’Ajuntament de Betxí va constituir el Comité Local de Defensa Passiva, format per José V. Ibáñez Orenga (alcalde), Francisco Albiach Roselló (metge), José Miró Doñate (ajudant de farmàcia), Eduardo Nebot Palau (obrer tècnic) i José Mª Montroy (secretari de l’Ajuntament), amb la intenció de supervisar la construcció de refugis antiaeris.Amesura que s’aproximava el front de guerra a Betxí, aquest comité va veure la necessitat de construir i habilitar refugis “a fin de quedar la población a salvo de los ataques aéreos” (5 de maig de 1938). Després del conflicte, en 1939, l’Ajuntament comunicà al Govern Civil que a Betxí hi havia 5 refugis, i en coneixem la ubicació d’alguns d’ells; un estava al carrer de Sant Vicent, un a la Plaça de la Pietat, un altre al carrer de Sant Antoni, amb l’entrada pel carrer de Luis Pérez, i un altre a la Plaça Major, amb tres entrades: una enfront de l’actual carnisseria de Ca Boqueta, una altra enfront del Bar Torres, i la tercera estava darrere de la font de la plaça. També es va habilitar la sala de volta de canó del Palau, en considerar-la sòlida (ací hi havia un cinema) i les galeries de les muntanyes pròximes al casc urbà. Aquests refugis, però, no van ser garantia de seguretat per als seus “habitants”. En dues ocasions van caure bombes damunt dels refugis, que van causar la mort als seus inquilins.
Els primers bombardejos contra Betxí van ser obra d’avions alemanys de la Legió Cóndor. Tenim documentats, gràcies als parts conservats a l’Arxiu Històric de l’Exèrcit de l’Aire (i que ens ha proporcionat l’amic Carlos Mallench) 6 atacs contra Betxí entre el 14 i el 19 de juny de 1938, éssent el dia més negre el 18 de juny, amb tres “serveis”, un d’ells una “cadena de bombardeo”, encara que va ser el del dia 14 el que més víctimes va deixar: 8 morts i nombrosos ferits. Els parts de les actuacions de l’Estat major de la Legió Cóndor:
“Día 14,06,1938. A./88: 1 servicio contra reconcentraciones en Villarreal-Burriana-Nules y otro contra Onda-Bechí. 9 toneladas. 400 metros. Buena situación de las bombas. Defensa enemiga por antiaéreos”.
“Día 16,06,1938. A./88: Con 9 DO 17 1 servicio contra reconcentraciones en carretera y población Bechí-Villavieja. 4,5 toneladas. 2000 metros. Buena situación de las bombas.”
“Día 18,06,1938. K./88: Primer servicio con 30 He111 contra posiciones enemigas en 19 Nules-Burriana-Bechí. 30 toneladas. 3500 metros. Buena situación de las bombas.
Segundo servicio con 16 He111 contra posiciones enemigas al oeste de Burriana, al oeste de Villarreal y al norte de Bechí. 20 toneladas. 3500 metros. Buena situación de las bombas. A./88: cadena de bombardeo servicio contra sector Nules-Burriana-Bechí. 4,5 toneladas. 3500 metros. Situación bombas bien”.
“Día19,06,1938. K./88: Con 16 He111 1 servicio contra posiciones enemigas y batería terrestre en el sector al oeste de Villarreal-Bechí-norte de Nules-oeste de Burriana. 20 toneladas. 3500 metros. Buena situación de las bombas. Defensa enemiga por antiaéreos pesados”.
Aquestes dades tan fredes, com anotacions d’un científic en el seu laboratori, es cenvertien en tràgics esdeveniments a terra. Als arxius de Betxí tenim registrats els resultats d’aquests bombardejos. D’acord els parts de defunció d’eixos dies o posteriors van morir 7 persones (Manuel Franch en parla d’11). Aquesta és la macabra llista (els últims quatre noms corresponen als que afegeix Manuel Franch):
Manuel Montoliu Nebot Ángel Barba Estayo, 7 anys Alfonso Barba Estayo, 9 anys Consuelo Piñón Bonet, 42 anys. Francisco Hernández Mollar, 58 anys Pascual Ferrandis Gimeno, 74 anys Isabel Franch Ferrandis, 87 anys Josefa Remolar Nebot Joaquín Meneu Forner Juan Bohigas Ortola Vicente Gimeno Herrero
A més, hi hagueren molts ferits, i nombroses cases van quedar derrocades. En un informe enviat després de la contesa per l’Ajuntament franquista a la Comissió Provincial de Reconstrucció de “Regiones Devastadas”
es reconeixia 10 edificis particulars destruïts pels bombardejos (dels 152 afectats per la guerra dels 800 del total de Betxí), a més del sostre de l’església i l’escola Cervantes. A més, en les sol·licituds de llicència d’obra feta per particulars entre 1939 i 1941, conservades a l’Arxiu Municipal, trobem altres quatre sol·licituds per reconstrir els edificis afectats pels bombardejos (vegeu el plànol adjunt, realitzat a partir dels parts enviats a i les sol·licituds de reconstrucció pels particulars, i pel disseny de Joaquín Aleixandre). El llistat dels edificis de propietat privada destruïts total o parcialment pels bombardejos durant la guerra és la següent:
Propietari i ubicació: -Vicente Doñate Franch Plaça Major, 6 -Rosario Doñate Franch Plaça de l´Esglèsia, 17 -Julian Doñate Franch Plaça Major, 7 -José Gumbau Meneu Plaça Major,28 -Cristobal Meneu Doñate C/ Cervantes, 1 -Concepción Franch Piquer Plaça Major, 26 -FranciscoAlbiach Roselló C/ Cervantes, 15 -Josefa Franch Franch Plaça Major, 29 -Bautista Hernandez Giral C/Trinitat, 14 -Pascual Montoliu Doñate C/ Major, 2 -Gabriel Franch Castelló C/ de la Font, 18 -Pascual Montoliu Meneu C/ Major, 29
Però hem de dir que no solament van bombardejar Betxí els anomenats “nacionales”, sinó que també ho van fer els republicans una vegada la localitat es va convertir en un punt de concentració de tropes per la seua proximitat al front de guerra de la Serra d’Espadà, especialment la 55 Divisió i forces de la Legió Cóndor. Coneixem dos episodis. En el primer un artiller alemany de la Legió Cóndor, Walter Müller, va morir durant un enfrontament amb l’artilleria republicana el 2 de juliol de 1938. En el segon episodi, tres soldats franquistes van morir al refugi ubicat a la Plaça Major quan va caure una bomba damunt.
Quan en 1945 el Tribunal de Crims de Guerra de Nuremberg va jutjat Hermann Goering, màxim responsable de la Luftwaffe de l’Alemanya nazi, aquest va declarar: “Espanya va brindar-me una oportunitat per posar a prova la meua jove força aèria… i també perquè els meus homes adquiriren experiència”. Betxí, com tantes altres localitats, Gernika és la més famosa i paradigmàtica, va formar part d’eixe banc de proves de les grans potències europees que va ser la Guerra Civil d’Espanya. Coventry, Londres o Dresde arribarien més tard.
