L’any 1609 es va produir l’expulsió dels moriscos dels regnes hispànics. Es tractà d’una veritable neteja ètnica i religiosa duta a terme per part de la monarquia hispànica, en la persona del rei Felip III. Una decisió que es va prendre al marge de les autoritats del Regne deValència, i en contra de l’opinió majoritària de la noblesa valenciana, que va ser la gran damnificada per aquesta decisió, ja que les classes populars en canvi sí que estaven a favor del foragitament.
L’expulsió dels moriscos suposà una gran sacsejada en molts llocs del Regne de València, sobretot en aquells poblats principalment per moriscos, entre els quals podem incloure la Serra de l’Espadà i la vila de Betxí, on en l’any 1606 hi vivien 160 famílies morisques, o de cristians nous, i només 37 famílies de cristians vells. Complint el decret d’expulsió els moriscos betxinencs, juntament amb els de la Serra de l’Espadà, es van encaminar cap a la mar de Moncofa, on van ser embarcats cap a un destí incert i en molts casos tràgic.
La pèrdua de la majoria de la seua població va representar tot un daltabaix per a Betxí, ja que res serà igual a partir d’aquells dies de setembre de 1609, aquesta data representa un abans i un després per a bona part del Regne deValència. Caldran més de 50 anys per recuperar-se demogràficament dels 120.000 moriscos foragitats.
Ja hem esmenat que uns dels grans perjudicats pel decret d’expulsió van ser els senyors, ja que van perdre bona part dels seus vassalls, sinó tots. Als senyors els interessava la permanència dels moriscos, perquè cobraven les rendes del treball dels seus vassalls, i per tant amb l’expulsió perdien les seua font de riquesa. Un dels senyors més perjudicats va ser el IV Marqués de Guadalest, qui era per quantitat el tercer senyor de moriscos, només per darrere del Duc de Gandia, i del Duc de Sogorb. El Marqués de Guadalest era En Felip de Cardona Borja Roís de Liori i Sorell, baró de Castellnovo.
En aquelles dates En Felip de Cardona era ambaixador a Flandes i del Consell de Sa Majestat i residia a Brussel·les, de manera que el seu procurador al Regne de València era el seu germà N’Antoni de Cardona, cavaller de l’Ordre de Santiago. El rei per tal de compensar al Marqués de Guadalest per la pèrdua de les seues rendes, li va donar les propietats que abans havien pertangut als moriscos, i tanmateix va fer amb els altres nobles valencians.
Després de fer fora els moriscos, Betxí, a l’igual que molts llocs del Regne de València, va quedar pràcticament despoblat, ermes les terres i desertes les cases, aquesta situació es perllongà durant un parell d’anys, al llarg dels quals els procuradors del Marqués de Guadalest cercaven nous pobladors que volgueren vindre a les seues terres valencianes, i que van vindre des de llocs més o menys propers.
Finalment a Betxí tot el procés del repoblament acabà el dia 9 de desembre de 1611, data en la qual es signà una nova Carta de Poblament, més coneguda com la Carta Pobla de Betxí.
Aquesta carta de poblament era un document notarial, un contracte signat entre dues parts, una part que representava al senyor, en aquest cas En Felip de Cardona IV Marqués de Guadalest, i l’altra part que representava als nous pobladors. El document pren la forma de contracte, està ordenat per capítols, que són una sèrie de clàusules que estipulen en quines condicions s’establien els repobladors en la senyoria de Betxí. I per elles mateixa exemplifiquen les relacions socials entre el senyor i els vassalls.
En nom del senyor signà N’Antoni de Cardona, cavaller de l’Ordre de Santiago, com a procurador, i en nom propi signaven cadascun dels repobladors, un total 85 caps de família, o focs, els cognoms dels quals són els següents:
Aguilella, Almerich, Babot, Badenes, Balaguer, Barberà, Bonfill, Borràs, Bustamante, Carceller, Castelló, Constantí, Cugat, Edo, Espelta, Esteller, Exernit, Ferrandis, Ferrer, Franch, Folch, Garcia, Gimeno, Gloriando, Grifo, Gutiérrez, Huguet, Jordà, Llorenç, Mançana, Manyes, Mariner, Mesquita, Miralles, Monçò, Navarro, Notari, Oliart, Oliver, Oller, Oluja, Pegueroles, Peixó, Personat, Piquer, Pitarch, Porcar, Pujalt, Ricart,, Sabater, Sales, Salvador, Sans, Sorigó, Tarragó, Tomàs, Torres, Traver, Valero,Valls,Vaciero i Vilar.
Per acabar, la Carta de Pobla de Betxí de 1611 és tot un testimoni on es fa oficial la represa de la vida local, després de dos anys i tres mesos plens de dificultats per l’expulsió dels moriscos, l’obligat despoblament i la recerca de nous pobladors. Una nova etapa començava per a la vila de Betxí.
